NANAS DE LA CEBOLLA La cebolla es escarcha En la cuna del hambre Una mujer morena, Alondra de mi casa, Tu risa me hace libre, Es tu risa la espada La carne aleteante, Desperté de ser niño. Ser de vuelo tan alto, Al octavo mes ríes Frontera de los besos Vuela niño en la doble |
Dissabte 8 de Març a partir de les 23:30 música electrònica a l'Astoret.
Tot i ser un dels locals més petits de la nocturnitat poblatana el local del Miguel és el que més música i espectacles en directe ens ofereix. Aquest cop l'actuació la protagonitzaran dos dj's locals, el Dj Costa i el Dj Ivan els quals segurament coneixereu o haureu escoltat, ja que han punxat en numeroses Rave's i festes tecnho que ha programat l'A.C.A.T.
Suposo que ens hi veurem!
Laurel Aitken (22 d'abril de 1927 juliol de 2005). Nascut a Cuba, Lorenzo Aitken es va traslladar a la veïna illa de Jamaica. No va ser fins l’any 1952 que va crear els seus primers discs els quals no eren encara d’Ska, sinó de R&B i mento estils que en aquell moment estaven de moda a Jamaica. Finalment, l’any 59 gravà el seu primer disc de ska, anomenat Little Sheila/Boogie in my Bones, publicat per la discogràfica Island Records. Als anys 60 es trasllada a Anglaterra, on ràpidament es va convertir en un punt de referència de la música jamaicana. La primera gran onada de l’Ska comportà l’aparició dels Rude Boys als carrers de les ciutats angleses i la consegüent fusió d’aquests amb l’estil dels Mods londinencs i encadenant-se definitivament la imatge Skinhead. Aquests adoraven els cantants de Ska, Reggae, Soul i Rocksteady, així Laurel Aitken es convertir en una icona per a tot el moviment Rude Boy i Skinhead. Dins aquest escenari d’èxit el Cubà apadrinat primer per Jamaica i posteriorment per Gran Bretanya va gravar una gran varietat de àlbums per discogràfiques com Blue Beat Records, Pama Records y Trojan Records, oferin en tots ells grans dosis de ritme i distints estils com el mento, el calypso, el ska, el rock steady i el reggae.
Incansable, va participar en tots els concerts que va poder amb les millors bandes de Ska dels anys 60, i posteriorment sempre va estar present en les següent explosions de l’Ska. Als anys 90 va tocar amb grups com The Busters, The Toasters o els Malarians. Aitken es va guanyar a pols l’apel·latiu de “Padrino del Ska”. Va tocar fins a la mort tot i patir una forta malaltia seguida d’un atac de cor. Un any abans de la seva mort encara el vam poder veure a terres lleidatanes, concretament al Finos Reggae de Bellpuig. Va acabar els seus gloriosos dies a Leicester, Anglaterra, el 17 de juliol de 2005.No cal dir que tots els que l’hem escoltat sempre seguirem ballant les seves cançons. Aquí us deixo escrita la cronologia de la seva discogràfia:
1958 "Roll Jordan Roll" single (Caribou/JA)
1959 "Little Sheila" single (Island/JA)
1960 "Bartender" single (Blue Beat/UK)
1963 "Lion of Judah" (Black Swan/UK) "Bad Minded Woman" w/The Skatalites (Rio/UK)
1965 "Sugar Sugar" single (Studio One), "It's Too Late" (Trojan/UK)
1969 "Jesse James" (NU Beat/UK), "Skinhead Train" (NU Beat/UK)
1969 "Rise & Fall" (Doctor Bird/UK), "Fire In My Wire" (Doctor Bird/UK)
1980 "Rudi Got Married" (I-Spy/Arista/UK)
1983 "Sahara" (with The Potato 5) single (Gaz's Rockin' Records/UK)
1985 "Sally Brown" & "Mad About You" singles (Gaz's Rockin' Records/UK)
1987 "Floyd Lloyd and The Potato 5 Meet Laurel Aitken" CD/LP (Gaz's Rockin' Records/UK)
1988 "True Fact" (with The Potato 5) LP (Rackit/UK)
1989 "Skankin' Round the World, Volume 3" CD/LP (Unicorn/UK)
1989 "Double Barrel Ska Explosion - London Int'l Ska Fest 2" Double LP (Unicorn/UK)
1990 "Max The Dog Says...Do The Ska" Double LP (Phoenix City/UK)
1990 "Skankin' Around The World, Volume 4" Compilation LP/CD (Unicorn/UK)
1990 "Ringo The Gringo" CD/LP (Unicorn/UK)*
1990 "Two Knights of Ska" (with Derrick Morgan) LP (Unicorn/UK)
1990 "Rise and Fall/It's Too Late" CD (Unicorn/UK)*
1992 "Rastaman Power" CS (ROIR) 1993 "Godfather of Ska" CD (Gaz's Rockin' Records/UK)*
1993 "Long, Hot Summer" (with The Skatalites) LP (Unicorn/UK)
1993 "Tougher Than Tough: The Story of Jamaican Music" CD Compilation (Island)*
1995 "The Blue Beat Years" CD (Moon Ska)*
1995 "The Story So Far" CD (Grover/Germany)*
1996 "Roots of Reggae: Ska" CD Compilation (Rhino)*
1997 "Woppi King" CD (Trybute/UK)*
1997 "Skankaholics Unanimous" Compilation (Moon Ska)*
1997 "Ska Island" CD Compilation (Island)*
1998 "The Pama Years" CD/LP (Grover/Germany)*
1998 "The Long, Hot Summer" w/Skatalites CD/LP (Grover/Germany)*
1999 "Ska Titans" w/Skatalites CD (Moon Ska)*
Demà Dimecres a les 9:30 es jugarà al Camp Nou el partit d'anada de la semifinal de la Copa del Gey. Aquest partit estarà marcat per la recent recuperació culé i per la visita a Barcelona del equip tercer mundista que últimament es dedique a entrenar als banquillos (dels jutjats). Amb tot el respecte per Koeman, que recordem que ens va donar la primera copa d'Europa, desitjem un València a 2ª divisió, així que esperem que els blaugranes encarrilin ja demà la classificació per arribar a la final.
Dijous es disputarà la 2ª semifinal que enfrontara el Racing de Santander i el Getafe is Spain i en el centro, partit en el qual esperem que es lesionin el màxim de jugadors i aficionats que sigui posible.
Ja per acabar desitjem notòriament que el grup ultras Yomus no aparegui per Barcelona, doncs de "basura" la ciutat ja n'està plena (només cal mirar direcció a Monjuïc)
Per més interés, citó als de sempre al Bar Raier a les 9, i ja que dubto que la Pili ens faci Aigua de Valencia suposo que ens haurem de comformar amb la Estrella.
Fins dema doncs! Salut i Visca el Barça!
TIRAMISSÚ Saha ftourkom! Hisham.
No crec que s’hagi oblidat. No obstant, és bo recordar, que ara fa 25 anys, l’aigua baixava per sobre el pont de Claverol i els animals de les múltiples barraques dels horts eren arrossegats riu avall per la riuada! Jo no ho vaig viure, però encara l’altre dia, em recordaven la tràgica història d’un gos encadenat que, fins que la força de la corrent no li va tensar la cadena del collar fins escanyar-lo, va seguir agonitzant. Aquesta tant sols és una del centenar de desgraciades anècdotes que segur que molts avui encara recordeu. La memòria fotogràfica del novembre del 82, segur que omple àlbums que estranyament mireu. Quan temps fa que no hi penseu? O millor, quan queda per què torni a succeir?
No pretenc cridar a l’alarmisme local, sinó suscitar que no és bo eliminar aquests records de la ment. Al contrari, el que és més sa, és recordar. Tornar a sentir allò que vam viure, no jutjar-ho moralment, sinó torna a sentir l’experiència a través del record. Rememorar la identitat històrica d’una terra, potser no és batallar dia i nit per recuperar uns papers (que no dic que no s’hagi de fer), o voler aixecar una bandera més alta que una altra, per poder justificar actes absurds. No creieu que la identitat històrica neix a partir de la unió de vivències i records, d’aquells que han sofert els danys del pas del temps?
Incito a aquells que pugueu: torneu a reviure detalls de les vostres tardors passades, detalls com els records de les riuades, que segur que no us varen deixar indiferents. No tingueu mirament alhora d’explicar-ho a aquell que sabeu que us escoltarà. Els més grans recordeu-ho als que no ho van viure. Els qui més present ho teniu desterreu-ho de l’oblit d’aquells que ja no hi pensen. D’anècdotes n’hi ha mil, cadascuna és digna de tornar a ser explicada, i alhora, de tornar a ser sentida. La història no s’ha d’interpretar com la lectura del passat, sinó com la transmissió d’uns records que un dia foren presents.
Aquí teniu un breu resum de tres de les grans riuades del segle passat:
La riuada de 1907 afectà les conques del riu Segre i Ebre, essent una de les més importants de les què se’n té constància a la ciutat de Lleida. Suposà un impacte molt important a l’entorn fluvial de la ciutat de Lleida. La riuada comportà notables canvis urbanístics, com ara l’ampliació de la banqueta cap al riu i la construcció d’un mur de defensa pels barris de Ferran i Noguerola. Si això succeir, fou perquè a les cotes més altes, punt de naixement de rius com el Noguera o el Flamisell, a la Vall Fosca, i plogué molt intensament durant tot l’octubre, especialment a partir de la tercera setmana. Malauradament, gairebé ningú dels que la sofrir és viu per recordar-la.
L’Octubre de 1937, en mig de la Guerra Civil espanyola, els forts xàfecs dels dies 26, 27 i 28 es precipitaren als pobles de la conca del noguera i els rius afluents provocant que pluviòmetres com el d’Estany Gento registressin fins a 430 l/m3, al Port de la Bonaigua 305 l/m3, Benasc 305 l/m3, i a la Pobla de Segur 96 l/m3. Imagineu la pluja generalitzada arreu de les comarques pirinenques. Si el promig del cabal màxim del riu noguera (al Km22) aquells anys havia estat d’aproximadament 390 m3/segon, aquella tardor va arribar vora 700 m3/segon. Al Flamisell (a Senterada), la baixada del cabal màxim anual era d’uns 60 m3/segons quan aquells dies arribar gairebé a 400m3/segon. L’antic pont penjant del Pont de Claverol va ser testimoni d’excepció de la inundació de la part baixa del poble. I es què ambdós rius locals es desbordaren del curs habitual, la desolació dels dies posteriors fou immensa. L’any 1954 s’inauguraven, per a compensar els damnificats les que ara coneixem com a Cases del Pont.
El Novembre del 82, la història repetia mateixa tragèdia en mateix escenari. Ressorgia la impotència dels pallaresos, que observaven com els porcs, conills i gallines baixaven per sota el pont de ferro! L’aigua va arribar a passar per d’amunt del Pont de Claverol. El Vernedot aparentava ser un aiguamoll. La banda sonora la formaven els rocs que eren arrossegats Flamisell avall! El Noguera arribà als 1000 m3/segon, l’afluent poblatà 400 m3/segon. Les comportes del Pantà de Sant Antoni obertes de bat a bat, tot just donaven a l’abast per desaiguar la “ràbia liquida”. Entre els dies 6 i 7 caigueren fins a 314 l/m2 a Estany Gento, a Cabdella 240 i a la Pobla 64, . . .
Segú que alguns ho recordeu. Tots els que vulgueu compartir alguna imatge, informació o alguna anècdota, no dubteu a contactar amb mi (blaiaubarell@hotmail.com), o sinó rondant per algun bar segur que em trobeu.
Agraïments, per les dades i les imatges a Pere Dalmau.
BLAI AUBARELL DALMAU. La Pobla de Segur, Novembre de 2007