1907 / 1937 / 1982 tres tardors de gota freda

No crec que s’hagi oblidat. No obstant, és bo recordar, que ara fa 25 anys, l’aigua baixava per sobre el pont de Claverol i els animals de les múltiples barraques dels horts eren arrossegats riu avall per la riuada!  Jo no ho vaig viure, però encara l’altre dia, em recordaven la tràgica història d’un gos encadenat que, fins que la força de la corrent no li va tensar la cadena del collar fins escanyar-lo, va seguir agonitzant. Aquesta tant sols és una del centenar de desgraciades anècdotes que segur que molts avui encara recordeu. La memòria fotogràfica del novembre del 82, segur que omple àlbums que estranyament mireu. Quan temps fa que no hi penseu? O millor, quan queda per què torni a succeir?

No pretenc cridar a l’alarmisme local, sinó suscitar que no és bo eliminar aquests records de la ment. Al contrari, el que és més sa, és recordar. Tornar a sentir allò que vam viure, no jutjar-ho moralment, sinó torna a sentir l’experiència a través del record. Rememorar la identitat històrica d’una terra, potser no és batallar dia i nit per recuperar uns papers (que no dic que no s’hagi de fer), o voler aixecar una bandera més alta que una altra, per poder justificar actes absurds. No creieu que la identitat històrica neix a partir de la unió de vivències i records, d’aquells que han sofert els danys del pas del temps? 

Incito a aquells que pugueu: torneu a reviure detalls de les vostres tardors passades, detalls com els records de les riuades, que segur que no us varen deixar indiferents. No tingueu mirament alhora d’explicar-ho a aquell que sabeu que us escoltarà. Els més grans recordeu-ho als que no ho van viure. Els qui més present ho teniu desterreu-ho de l’oblit d’aquells que ja no hi pensen. D’anècdotes n’hi ha mil, cadascuna és digna de tornar a ser explicada, i alhora, de tornar a ser sentida. La història no s’ha d’interpretar com la lectura del passat, sinó com la transmissió d’uns records que un dia foren presents.

Aquí teniu un breu resum de tres de les grans riuades del segle passat:

La riuada de 1907 afectà les conques del riu Segre i Ebre, essent una de les més importants de les què se’n té constància a la ciutat de Lleida. Suposà un impacte molt important a l’entorn fluvial de la ciutat de Lleida. La riuada comportà notables canvis urbanístics, com ara l’ampliació de la banqueta cap al riu i la construcció d’un mur de defensa pels barris de Ferran i Noguerola. Si això succeir, fou  perquè  a  les  cotes  més  altes, punt  de  naixement  de  rius  com  el Noguera o el Flamisell, a la Vall Fosca, i plogué molt intensament durant tot l’octubre, especialment a partir de la tercera setmana. Malauradament, gairebé ningú dels que la sofrir és viu per recordar-la.

 L’Octubre de 1937, en mig de la Guerra Civil espanyola, els forts xàfecs dels dies 26, 27 i 28 es precipitaren als pobles de la conca del noguera i els rius afluents provocant que pluviòmetres com el d’Estany Gento registressin fins a 430 l/m3, al Port de la Bonaigua 305 l/m3, Benasc 305 l/m3, i a la Pobla de Segur 96 l/m3. Imagineu la pluja generalitzada arreu de les comarques pirinenques. Si el promig del cabal màxim del riu noguera (al Km22) aquells anys havia estat d’aproximadament 390 m3/segon, aquella tardor va arribar vora 700 m3/segon. Al Flamisell (a Senterada), la baixada del cabal màxim anual era d’uns 60 m3/segons quan aquells dies arribar gairebé a 400m3/segon. L’antic pont penjant del Pont de Claverol va ser testimoni d’excepció de la inundació de la part baixa del poble. I es què ambdós rius locals es desbordaren del curs habitual, la desolació dels dies posteriors fou immensa. L’any 1954 s’inauguraven, per a compensar els damnificats les que ara coneixem com a Cases del Pont.

El Novembre del 82, la història repetia mateixa tragèdia en mateix escenari. Ressorgia la impotència dels pallaresos, que observaven com els porcs, conills i gallines baixaven per sota el pont de ferro! L’aigua va arribar a passar per d’amunt del Pont de Claverol. El Vernedot aparentava ser un aiguamoll. La banda sonora la formaven els rocs que eren arrossegats Flamisell avall! El Noguera arribà als 1000 m3/segon, l’afluent poblatà 400 m3/segon. Les comportes del Pantà de Sant Antoni obertes de bat a bat, tot just donaven a l’abast per desaiguar la “ràbia liquida”. Entre els dies 6 i 7 caigueren fins a 314 l/m2 a Estany Gento, a Cabdella 240 i a la Pobla 64, . . .

Segú que alguns ho recordeu. Tots els que vulgueu compartir alguna imatge, informació o alguna anècdota, no dubteu a contactar amb mi ([e-mail]), o sinó rondant per algun bar segur que em trobeu.

Agraïments, per les dades i les imatges a Pere Dalmau.

BLAI AUBARELL DALMAU. La Pobla de Segur, Novembre de 2007